Els 10 manaments del speaking en anglès

Els 10 manaments del speaking en anglès

La preparació del speaking anglès és un maldecap per a la immensa majoria d’estudiants que es decideixen a titular-se en aquest idioma.

Cursos de speaking d'anglès

Es tracta d’una de les destreses en les quals es divideixen els exàmens; la manera de fer saber als teus examinadors que ets capaç de desenvolupar-te en l’àmbit internacional. No es tracta només de conèixer gramàtica i una mica de vocabulari; si per alguna cosa és temuda aquesta modalitat, és perquè tot es té en compte, TOT. A més, una dificultat afegida és el fet d’haver d’improvisar.

No tindràs temps de posar-te a recordar ni de buscar la millor manera d’expressar tal idea; ha de sortir, i de manera natural, a més.

En aquest context, creiem que ningú que hagi d’examinar-se rebutjarà l’ajuda d’aquests 10 manaments del speaking anglès que hem redactat a fi de poder ajudar.

Un speaking perfecte

És clar que no només podem ajudar-te a desenvolupar-te, també podem posar a la teva disposició aquells aspectes més rellevants i que més es tenen en compte en la pronunciació durant un speaking d’anglès.

Accentuació, ritme i intensitat

L’anglès, a diferència de molts altres idiomes, no tenen accents (les paraules que el porten, com podria ser cafè, és en la majoria de casos perquè s’agafen prestades d’altres llengües).

Així mateix, el castellà o català tendeixen a ser llengües molt planes, és a dir, llengües en les quals en parlar no hi ha perquè dotar de major intensitat a algunes de les parts. En anglès és tot el contrari.

Tot això complica una mica les coses, però aquí vénen alguns consells.

  • Quan aprenguis alguna paraula nova, revisa SEMPRE on està la síl·laba tònica (pots fer-ho escoltant la paraula o revisant la seva transcripció fonètica amb el símbol ‘ ). Si aprenem malament una paraula des del començament, serà molt complicat canviar-la més tard.
  • El ritme i intensitat vénen marcats pels elements més importants de l’oració. Tal com hem dit abans, el català i castellà són idiomes més plans en parlar-los (imaginem-nos una línia recta), mentre que l’anglès és més dinàmic (imaginem una sèrie d’ones). Els pics d’aquesta ona serien els substantius, verbs… elements més importants per a donar significat a la frase, els quals han de ser emfatitzats (sense exagerar!), mentre les parts més baixes serien pronoms, preposicions…
  • El millor, com aconsellem sempre, és aguditzar l’oïda i escoltar l’idioma. En aquest cas no recorris a les cançons sinó a sèries o pel·lícules de parla anglesa. T’adonaràs ràpidament que la seva pronunciació és diferent.

Vocals

Ja us vam donar alguns “tips” de la importància de les vocals en el nostre article: consells de pronunciació en anglès, mira-te’l! Val la pena, ja que existeixen més de 20 sons per a 5 vocals.

Classes de speaking a Mataró

Consonants finals

Hem de tenir moltíssima cura amb les consonants a final de paraula, ja que en molts casos hem de suavitzar-les una mica, com en “stopped”, en unes altres la manera com pronunciem ens donarà una paraula o una altra “Thing” (més nasal), “Thin” o “think”, o simplement no es pronunciaran, com en “career” (Inglés Británico).

Lletres mudes

En la llengua britànica existeixen certes lletres que no es pronuncien sense que això resti significat a la paraula. Les més comunes són la “l” dels conjunts –ould, tots els passats o participis acabats en –aught o –ought (es pronunciessin com “ot”), o les “h”, les quals es pronunciaran en algunes paraules, però no en unes altres.

Els -ed

Com ja hem comentat, el passat regular sempre es pronuncia, però casualment mai com a -ed.

  • Normalment la “e” s’omet i es marca una “d” o “t” al final del verb. Requereix pràctica, ja que alguns verbs semblen senzills, com played, però uns altres ens requeriran una mica més de temps i paciència, com asked o stopped. Al cap i a la fi, estem intentant pronunciar sons que no existeixen en la nostra llengua materna.
  • Els verbs que acaben en “d” o “t” es pronuncien com “id”.

Els números

El que has de saber sobre els números és que aquells acabats en -teen compten amb aquesta síl·laba com a tònica. Això et servirà, a part de per a pronunciar correctament- com a truc a l’hora de diferenciar xifres com seventeen o seventy.

“B” i “V”

Aquestes vocals no es pronuncien igual. La “b” és similar al català però la “v” sona amb una vibració. Similar al so que fem quan volem imitar a una vespa.

Les errrres

Si us plau, deixem ja de pronunciar les “r” sonores. Aquestes simplement no existeixen en anglès. Fins i tot en l’anglès més standard (obviant els dialectes o diversos accents), la nostra “r” sorda seria més forta que la seva.

Eeeeeeeeeespanya

Per què afegim una “e” en començar les paraules de doble consonant -sobretot les que comencen amb “s”, com Spain-? Error que tots cometem doncs en català no existeix la pronunciació anglesa d’aquestes síl·labes.

Doble “T”

És senzill, la “t” en l’anglès britànic es pronuncia alt i clar. En el cas de l’anglès estatunidenc la “t” intervocàlica se suavitza per a pronunciar-se a mig camí entre una “d” i una “r”.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies