Molts són els estudis realitzats sobre cadascuna de les llengües del nostre planeta, anàlisis lingüístiques de tota mena amb la finalitat de conèixer a fons les seves característiques i el seu funcionament. Doncs bé, després d’obtenir i analitzar totes les dades relacionades amb l’amplitud, la pronunciació i l’estructura dels components de cada idioma, s’han determinat els que serien per a la majoria de la població els idiomes més difícils d’aprendre.
Cert és que estudiar i estar disposat a aprendre llengües completament oposades a la nostra o d’un elevat grau de dificultat és sempre bé vist i ben valorat per molts, a causa de l’esforç que això implica (s’estimen al voltant de les 2.000 hores per a un nivell bàsic).
Les llengües més dificultoses quant al seu aprenentatge
Després d’una rigorosa selecció, aquests són els idiomes considerats de major dificultat i complicació a l’hora d’aprendre i arribar a un nivell bàsic d’enteniment i expressió:
Xinès mandarí i xinès cantonès
El xinès mandarí és la llengua xinesa més usada en el seu territori i la que té més parlants en tot el planeta, per la qual cosa podem dir que es tracta de l’idioma més parlat en el món (amb més de 1.000 milions d’usuaris). Encara així, aquest és al seu torn l’idioma més difícil d’aprendre, ja que fins i tot la gran majoria dels mateixos parlants natius manquen d’un domini perfecte, a més de les moltes variants existents del propi xinès mandarí.
Per part seva, el xinès cantonès, usat principalment a la ciutat d’Hong Kong, se sol usar en situacions menys formals i amistoses, sense ser per això menys complicat que el xinès mandarí.
Japonès
La principal característica del japonès (uns 130 milions de parlants) és que utilitza els anomenats “kanjis” com a elements conceptuals en lloc de fonemes, a més de no distingir entre gènere i número en les seves paraules. Aquesta llengua de moda en gran part gràcies als dibuixos animats, presenta una gran complicació quant a la seva pronunciació, ja que distingeixen també entre dos tipus de síl·labes, el “hiragana” i el “katakana“.
Coreà
La dificultat del coreà radica en el seu complex alfabet anomenat Hangul, que consta de 24 lletres. Aquest idioma parlat en les dues corees (nord i sud) és molt complicat a l’hora d’escriure, a causa de la possibilitat de combinar de moltes maneres síl·labes i lletres per a diferents significats. Existeixen uns 80 milions d’usuaris del coreà.
Àrab
Partint del seu alfabet propi de 28 lletres, l’Alifat, fa que l’escriptura sigui una àrdua i complexa tasca per a aquells que es disposen a aprendre àrab, perquè segons la posició en la paraula, tenen diferents maneres de ser escrites. A això, cal sumar-li la lectura de dreta a esquerra i la seva poca diferenciació entre paraules. Molts àrabs parlen i usen diferents dialectes d’aquest, per la qual cosa l’àrab convencional s’usa majoritàriament en els mitjans de comunicació per a un enteniment global.
Com veiem, les llengües asiàtiques són considerades com molt complicades en comparació a les llengües europees, degut principalment a la seva escriptura i a la seva pronunciació. Fins i tot entre els mateixos asiàtics de països veïns troben grans dificultats a l’hora d’estudiar i comprendre els seus respectius idiomes. De fet, la complicació acaba sent un al·licient per a l’estudi d’aquests idiomes catalogats com a complets.
0 Comentaris
Deixa un comentari