Variants i accents del francès

El francès és un idioma que agrada escoltar i que, com a poc, crida la teva atenció. I encara que no és l’idioma amb més matisos del món, no està de més conèixer les variants i accents del francès.

El que té de bo aquest idioma és que amb una bona base de francès de França és molt senzill aprendre les diferències de la resta de països en poc temps i que igualment amb la base pots viatjar sense problemes a Àfrica i el Canadà perquè t’entendran perfectament. T’expliquem el més el bàsic!

Quines són les variants i els accents del francès?

Les variants i els accents del francès són poques.

França

El francès del país és bastant uniforme encara que, per descomptat, trobem diferents variants i accents del Francès, a més de variacions lèxiques, sobretot en la zona nord, on l’idioma és una mica més popular.

Òbviament, és el francès que s’aprèn als països on les llengües principals i secundàries dels quals són unes altres, com el cas de Catalunya.

Canadà

El francès de França i el del Canadà són com l’espanyol d’Espanya i el llatinoamericà o el català de Catalunya i el del País Valencià. A grans trets es pot entendre, si bé, hi ha coses que se’ns quedin en el tinter pel simple motiu que existeixen algunes diferències entre les variants i accents del Francès, el lèxic i fins i tot en les estructures gramaticals.

Com succeeix amb l’espanyol o el català -i també amb l’anglès-, la principal diferència radica en el vocabulari. Podem veure alguns exemples clau en conceptes com:

• La fi de semaine – Le weekend.
• Un char – Une voiture.
• Magasiner – Faire els courses.

També hi ha un parell de canvis importants quant a la pronunciació del francès del Canadà, que és més similar al francès més antic, del segle XVII, una cosa comprensible tenint en compte que la colonització del país es va produir a partir del segle XVI i que aquest va ser abandonat aviat pels francesos, no desenvolupant la llengua de la mateixa manera que es faria a França.

Vegem aquestes dues principals diferències de pronunciació.

• El so e a final de paraula (que no la grafia) es pronuncia com a. Parfait – Parfa.

• La terminació -oir es pronuncia com -oér.

Àfrica

La colonització d’Àfrica al començament del segle XIX va fer que moltíssims dels països del continent adoptessin el francès com a llengua secundària; molts, de fet, la van canviar per la seva llengua materna, criant als seus fills en l’idioma franc, fent que aquest perduri en el temps i que moltíssima població dels països més desenvolupats sigui, fins i tot, bilingüe.

No obstant això, el francès parlat als països africans és diferent del de França. Això sí, dins del continent està molt estandarditzat, sent intel·ligible en tots ells.

Vegem quines particularitats presenta aquesta variant del francès.

• La pronunciació de la r és alveolar i no gutural.
• També hi ha diverses lletres (l, n, d i t) que a vegades sonen diferent, sent molt àmplia la seva esquematització i exemplificació.
• Existeix una bona quantitat de vocabulari cedit d’idiomes africans.
• El significat de les paraules també és diferent en alguns casos.

Aquestes són les variants i accents del francès. Com et dèiem, no és un idioma amb multitud de diferències al voltant del món així que pot ser una excel·lent opció si vols estudiar un nou idioma.