Cert és que per als parlants natius de dos llengües com el català i el castellà ens resulta menys complicat aprendre idiomes que provenen del llatí, per tant que presenten bastants similituds quant a vocabulari i expressions orals que el nostre cervell associa, capta i reté ràpidament, a més de posseir un alt grau d’igualtat respecte a la forma d’escriure i descriure situacions, donades per la proximitat en la cultura i la manera d’actuar de la societat.
Això no vol dir que hagem de centrar-nos en els idiomes més semblants al nostre o de menor dificultat d’aprenentatge, sinó que cadascun decideix la importància i la necessitat d’aprendre l’un o l’altre, sabent de la implicació i el temps destinat per a la seva correcta utilització i maneig.
Per exemple, en el cas d’aprendre anglès, tenim algunes dificultats a causa de les seves diferents estructures, a la seva composició i a la seva pronunciació, encara que algunes de les paraules i expressions són idèntiques o semblants a les del català o el castellà.
Quines són les llengües estrangeres menys dificultoses per als catalans?
Encara que per als catalans ens sigui més fàcil i ràpid arribar a tenir un bon domini de les llengües romances que per exemple els orientals, no vol dir que els puguem aprendre en un parell de dies. La majoria d’aquestes ens resulten comprensibles, de manera que els podem entendre (o almenys entendre el concepte i el context) tant llegits com escoltats, encara que per a poder parlar-les i escriure-les necessitarem aprendre o bé per mitjà d’escoles d’idiomes o bé vivint en un lloc de parla nativa de la llengua en qüestió.
-
Gallec:
És una llengua oficial en un territori concret dins de l’estat espanyol com és Galícia. La seva gran semblança en tots els aspectes al castellà i al català, fa que aquesta llengua sigui de fàcil enteniment per a la majoria de català parlants, de la mateixa manera que presenta un fàcil aprenentatge sempre que li dediquem un mínim d’interès.
-
Portuguès:
És un idioma de gran extensió, ja que, encara que no sigui exactament igual, es parla tant en territori portuguès com brasiler, a més d’alguns llocs d’Àfrica. Els sons i la pronunciació són realment semblants, així com moltes de les paraules que s’usen en les converses habituals. La seva semblança és tal que es poden donar converses d’enteniment mutu entre un català i un portuguès.
-
Romanès:
Encara que no és un idioma molt conegut ni estudiat, és realment una llengua atractiva. Existeixen diverses paraules semblants el significat de les quals concorda amb les nostres llengües natives.
- Italià:
Aquest idioma posseeix un ampli espectre de dialectes que dificulten una mica el seu enteniment depenent del lloc exacte en el qual ens trobem. Es pot aconseguir entendre un alt percentatge parant esment i escoltant pausada i detingudament, alhora que presenta una fàcil adaptació quant a la parla a causa de la simplicitat de les seves paraules.
-
Francès:
Anteriorment situat com a primera llengua estrangera obligatòria per al seu estudi a Espanya en lloc de l’actual anglès. A més, continua sent molt atractiva per a aprendre quan ja es té un bon domini de l’anglès. Això es deu principalment a la proximitat territorial i a la seva gran utilització i reputació a nivell mundial. En aquest cas resulta més fàcil aprendre francès a aquells que tenen com a llengua materna el Català, ja que té una major semblança gramaticalment i hi ha més paraules similars.
Per descomptat, cal contar que encara que no presentin més facilitats i ens decidim per l’aprenentatge d’un d’aquests idiomes, mai arribarem a dominar-lo com ho fa un parlant natiu, per la qual cosa els experts aconsellen arribar a un màxim de domini d’una llengua estrangera del 80%, considerat el punt òptim d’aprenentatge per al seu ús.
0 Comentaris
Deixa un comentari