De vegades ens preguntem per quin motiu ens costa tant aprendre anglès, i per què sempre solem cometre els mateixos errors quant a l’escriptura i la parla d’aquest idioma. I és que, a més de la pronunciació, hi ha diversos factors que ens poden causar confusió fàcilment, fins i tot enganyar-nos, cosa que ens farà utilitzar malament algunes de les paraules o expressions.
Què ens causa confusió a l’hora d’aprendre anglès?
Aquí us deixem alguns dels motius pels quals trobem dificultat en l’aprenentatge de l’anglès:
Sons i pronunciació diferent
Partint dels orígens d’ambdues llengües, el castellà és una llengua romanç, mentre que l’anglès té un origen germànic. Així, el sistema de vocals anglosaxó compta amb més del doble de sons vocàlics que el nostre, de la mateixa manera que tenen diferent pronunciació quan trobem dues consonants o dues vocals juntes.
En castellà cada vocal té una pronunciació assignada per a tots els casos, per contra, a l’anglès les vocals sonen de diferent manera depenent de la paraula i de la lletra que li segueix en determinats casos.
Així mateix, existeixen certs sons que no hem hagut de pronunciar mai, i hem de “reeducar” varis dels nostres òrgans articulatoris per realitzar les “r”, les “n” nasals, o pronunciar tres consonants seguides.
Subjecte i verbs
En el cas del castellà ja entenem de quina persona parlem solament amb el verb, ja que aquests canvien amb el subjecte (ex. vaig jugar, juguem). En canvi en l’anglès hem d’especificar sempre el subjecte davant del verb per diferenciar-ho correctament si es tracta d’ell, ella, ells, nosaltres… com per exemple si diem “eat” (we eat, they eat, he eats, etc.), i precisament per traduir constantment, moltes vegades obviem el verb, quan resulta completament necessari.
Gènere i pronoms
Hem de tenir ben clar que els gèneres tal com els entenem, són quelcom diferent en anglès per a algunes paraules, ja que paraules com a taula (femení en castellà) és neutre en anglès, la qual cosa porta a un gran nombre de confusions amb els possessive adjectives (adjectius possessius) “his” “her” i “their”, ja que associem el gènere amb el que es posseeix, i no amb el posseïdor.
Per exemple; Un castellà parlant cometrà l’error de dir “her ball” tant per a noi com per a noia, en traduir “ball” com a “pilota” i, per tant, femení. No obstant això, en anglès ens preocupa qui posseeix aquesta pilota. Si és un noi qui la té, direm “his ball” i si és una noia “her ball”.
Traduccions literals o errònies
El fet de tenir paraules que s’escriuen igual en tots dos idiomes però que signifiquen coses diferents fa que caiguem en errors de traducció (els anomenats false friends), alhora que tractem de “tornar angleses” paraules en castellà a causa del desconeixement de la paraula en qüestió en anglès. Traduir literalment frases fetes o expressions tampoc dóna resultat, ja que aquestes són solament usades en una llengua i societat.
Pronunciació de síl·labes, comparatius i superlatius
Sí, en engonals es mengen unes quantes lletres de cada paraula (a més de canviar sons) la qual cosa pot arribar a ser desesperant. Per exemple, una paraula com “queue” que significa “cua, fer cua” es pronuncia /kiu/.
Això afecta lògicament a la quantitat de síl·labes que tenen les paraules, ja que s’explicaran en funció de la seva pronunciació, i no de com s’escriuen, la qual cosa afecta directament la formació de comparatius i superlatius.
I és que podem veure com existeixen paraules en l’idioma anglosaxó que tenen pronunciació igual o semblant però amb síl·labes escrites de forma diferent, com és el cas de “-el” i “-li” (cancell – little).
Tenint en compte aquestes dificultats, a la nostra escola d’idiomes Formate Mataró t’oferim els millors mètodes per a un ràpid i correcte aprenentatge de l’anglès. Contacta amb nosaltres i consulta els nostres cursos i ofertes.
0 Comentaris
Deixa un comentari