Diferents tipus d’accents en anglès

Diferents tipus d’accents en anglès

 

diferentes tipos de acentos en inglés

En moltes ocasions ens pregunten sobre quin és l’anglès correcte, el que estudiem en classe habitualment. Quan preparem la majoria d’exàmens oficials o realitzem els cursos habituals, basats en el MCER (Marco Común d’Europeu de Referència), estem utilitzant l’anglès Britànic. Aquest sol ser el més comú però… Coneixes els principals accents que existeixen? Si vols saber una mica més sobre ells, continua llegint aquest article, segur que t’ajudarà quan viatges fora i utilitzis aquesta llengua franca.

Accent Escocès

Segurament és el més peculiar de tots, principalment per la gran varietat de dialectes que té, podríem dir que pràcticament un per a cada regió del territori.
Des que es va unir a Anglaterra l’any 1707, la seva llengua va evolucionar de manera diferent que l’anglès de la resta del país, donant-li una personalitat pròpia.
Malgrat aquesta evolució, podem trobar punts en comú en la llengua entre les diferents regions, alguna cosa que ens ajudarà si viatgem a Escòcia. És un accent que ve marcat per la pròpia personalitat i cultura del país amb una pronunciació forta i marcada i no apta per a principiants.

Característiques de l’accent escocès:

La “R”: L’accent escocès és ròtic (En la pronunciació anglesa existeix l’accent ròtic i el no ròtic), la qual cosa significa que pronuncien la “R” d’una forma implosiva. Bàsicament fan molt més èmfasi en aquesta, mentre que en l’anglès britànic pràcticament no la pronunciem.
Els escocesos fan distinció entre dos fonemes el /w/ i /hw/. Així que quan pronuncien “which” ho fan una “h” aspirada.
Seguim amb els sons /ou/ i /ur/: Com a exemple podem trobar “sure” i “shore” o “pour” i “poor” que no sonaran igual.
Un altre exemple semblant a l’anterior seriosa la “o”, es pronuncien diferent en paraules com “horse” i “hoarse”.

Un altre punt que mereix un esment específic són les vocals. L’accent escocès té menys sons que el britànic, 5 en concret. Us presentem aquí algunes característiques d’aquestes diferències en les vocals:

Diferències entre l’accent anglès i l’accent escocès en les vocals

El so vocal “schwa” no existeix per a l’escocès, us posem dos exemples: La paraula “bird” sonarà com en “bit” i en “heard” com en “bet”.
La “a” sempre és anterior i curta. Queda eliminada la diferència entre la “a” anterior i la “a”posterior.
Les paraules com “coat” i “face” sonen com /kot/ i /fes/. S’eliminen els diftongs.
Algunes paraules es tornen homòfones, com és el cas de “cot” i “caught”.

Com hem explicat abans, en evolucionar la llengua d’una forma diferenciada de la resta de l’anglès podem trobar també paraules pròpies que s’usen de manera habitual en el dia a dia.

Aye: Serà difícil que trobem a un escocès que per a dir “sí” ens digui “Yes”. Ells utilitzen aquesta paraula la pronunciació de la qual és “Ai”.

Wee: Aquesta paraula té el mateix significat que “little”. Vigila, no la utilitzis amb el teu anglès normatiu perquè pot portar a confusions indesitjades, únicament apta si estàs a Escòcia.

Lass or Lassie: Aquesta paraula significa noi per al cas de Lass o noia per al cas de Lassie.

Juice: Tant si vols un suc com un refresc els escocesos utilitzen la mateixa paraula, Juice. S’utilitza per a tota beguda que no porti alcohol menys l’aigua i la llet.

Hoos: Potser et recorda a…. House! Fixa’t que l’única cosa que fan és simplificar la paraula.
Us posem alguns exemples més: “Nicht”-“Nit”; “Cou”-“Vaca”; “Ken”-“Know”; “Wha”-“*who”.

I finalment, per a complicar una mica més les coses, haureu de tenir en compte que dins d’Escòcia hi ha diferents accents, per la qual cosa, no us sentiu malament si us costa entendre els que us diuen, paciència!

 

Accent Irlandès

A pesar que l’idioma original d’Irlanda és l’irlandès i que existeixen dues llengües oficials al país, l’irlandès i l’anglès, es creu que avui dia únicament un 2% dels irlandesos ho parlen com a llengua natal en el dia a dia.

Irlanda ha anat adquirint l’anglès com la seva llengua principal des de la invasió dels Tudor en el segle XVII, de fet avui dia, molts estudiants realitzaran estades al país per a formar-se i aprendre la llengua anglosaxona. Hi ha moltes empreses que ofereixen els serveis de classes amb allotjament i una infinitat de serveis extra per a gairebé totes les edats. Si vols més informació, pots preguntar pels nostres cursos a l’estranger a Dublín o Galway.

Principals diferències entre l’accent d’Irlanda del Sud i Irlanda del Nord

Tot i que l’accent d’Irlanda del Sud i Irlanda del Nord pot variar bastant, en l’article et parlarem de l’accent més habitual, l’estàndard/normatiu. A continuació et llistem les diferències més importants i habituals:

La lletra “R”: En aquest cas tenim l’avantatge que la pronunciació se semblarà més al castellà. L’irlandès és una llengua ròtica. A diferència de l’anglès anglosaxó els irlandesos pronuncien la “R” al final de les paraules com en Four, Dear o Car.
Les consonants: En general l’irlandès marca més el so de les consonants, es vocalitzen amb més claredat que en l’anglès d’Oxford.
La lletra “T”: Com en tot sempre hi ha excepcions, aquesta és una d’elles respecte a la norma anterior. Un exemple, la paraula “Tube” es pronunciaria com “Choob”.

En els casos en què la lletra “S” vagi seguida d’una consonant, com succeeix, per exemple, en Stop, es pronuncia com “sh”. Per tant seria “Shtop”, “Spoiler” seria “Shpoiler” o “Standard”-“Shtandard”.

Així com en anglès la lletra “R” no es pronuncia al final de les paraules a diferència de l’irlandès, amb la lletra “G” passa tot el contrari, els irlandesos no la pronuncien al final de les paraules, per tant, la paraula “Big” sonaria com “Bii” o “Going” sonaria com “Goin”.

Altres característiques de l’accent irlandès

Una altra de les principals característiques de l’accent irlandès és la pronunciació de les vocals. En aquest cas tenen tendència a suavitzar-les.

A part d’aquests trets generals sobre la pronunciació de l’idioma, perquè puguis entendre-ho millor si vas de viatge o fins i tot, et puguis sentir una mica més integrat si t’aventures a intentar pronunciar-ho, hi ha paraules i expressions pròpies:

Knacker: Aquesta és una paraula que té un doble sentit, es pot utilitzar per a dir que estàs exhaust però també per a dir que algú és un “quinqui”, per tant, molta cura en què context la utilitzes!

Right: Si veieu pel·lícules o sèries en versió original, segur que alguna vegada us haureu donat compte, potser hi ha algun personatge que diu reiteradament aquesta paraula. A Irlanda s’utilitza molt a manera de falca.

Lad: Seria l’equivalent a col·lega o “tiu” que s’utilitza entre amics o companys.

Cheers: Ja coneixem que habitualment s’utilitza per a brindar però a Irlanda us podeu trobar que la utilitzin també (de manera col·loquial) per a saludar, donar les gràcies, dir adéu, etc.

Craic: Aquesta paraula substitueix a la paraula en l’anglès normatiu “Fun”.

Amb això acabem amb l’accent Irlandès, quan vagis de viatge esperem que gaudeixis de la seva cultura i que aquests consells t’ajudin a gaudir més l’experiència.

 

Accent Americà

Tenint en compte que els Estats Units és un país molt extens i amb un gran nombre d’habitants, podem parlar d’algunes característiques genèriques que solen donar-se en general en tots els estats, encara que també haurem de diferenciar entre alguns dels principals accents que podrem trobar.

Per a començar, igual que passa amb l’Escocès tenim una pronunciació ròtica, un exemple molt clar i senzill el tenim en la paraula Car, on si pronunciem la “R” a diferència de l’anglès britànic (“Caa”).

En pronunciar el so “a” com en man, ho fan de manera curta, sense allargar la síl·laba.
També tenen més tendència a eliminar algunes paraules, donant per entès que ja estan implícites en la frase, diguem que no són tan formals com podríem trobar en l’accent britànic.

Fora d’alguna que una altra diferència molt genèrica com aquestes anteriors podem trobar accents diferents dins del país, t’expliquem alguns dels més importants. Bàsicament podem dividir el país en aquest-oest i nord-sud.

Accent americà de Nova Anglaterra:

Aquest accent també es coneix com a accent de “Boston”. Podríem dir que és l’accent que trobarem en els estats al voltant de Massachusetts. Una de les principals característiques és l’eliminació de la “R” al final de la síl·laba. Per exemple, paraules acabades en “ar” es pronunciarien com “ah”: Park-Pahk.

Accent americà de Nova York:

Ja sabem que aquesta famosa una ciutat està dins de la zona anterior però… A causa de la seva importància ha creat una variació de l’accent amb alguna característica pròpia. Dos exemples clars són el so més arrodonit de la “o”, com en “dog” sonant més com “dawg” i un so curt de la “a” com en mad o last.

Accent americà del sud:

La zona sud del país té el seu propi accent, segurament el que més ens pugui costar d’entendre si estem en alguna zona més profunda. Podríem abastar la zona de Florida fins a Texas. Algunes característiques comunes de la zona són el canvi de l’accent en algunes paraules (exemple: /ho TEL/ per /HO tel/), parlen més a poc a poc i allarguen les vocals (exemple. “egg” es pronuncia com /ai:g/), no pronuncien la g al final del “ing” i finalment paraules com “get” sonarien com “git”.

Accent americà del nord:

Seria l’accent de les zones dels Llacs. Des de l’estat de Nova York fins a Iowa. Bàsicament es diferencien per realitzar una pronunciació diferent en algunes vocals. Alguns exemples són el so “i” que se substitueix per “o” (exemple Kid es pronuncia kud), el so “a” es pronuncia com un diftong entre la “i” i la “a” (exemple cat es pronuncia com quei-at) i finalment, així com passa en Nova Anglaterra, la “o” se substitueix per la “a” (exemple cot es pronuncia com cat).

Si parlem de l’accent d’Amèrica del Nord, podríem parlar també de les característiques pròpies de l’accent al Canadà però això, potser millor ho deixarem per a un altre article en el futur.

 

Accent australià

Aquest és un accent que ha evolucionat directament de l’anglès britànic, saps per què? Molt fàcil, perquè els britànics, a finals del segle XVIII, van decidir convertir l’illa bàsicament en una presó, va ser una colònia fins al 1901, moment en el qual va aconseguir la seva independència. Però… a causa de la distància amb Anglaterra, el pas del temps i la proximitat a altres països com Nova Zelanda o la llengua indígena que ja existia allí, ha anat evolucionant pel seu compte.

Principals característiques de l’accent australià

Una de les principals característiques de l’accent Australià és que parlen molt ràpid! Si no disposem d’un bon listening, ho patirem des del minut un. D’altra banda ens pot ajudar molt conèixer quines són les principals paraules i expressions més típiques que utilitzen.

Vocabulari de l’accent australià:

La “i” es pronuncia com “oi”, no d’una manera pronunciada sinó d’una forma suau. Amb la “a” succeeix el mateix, el seu so és semblant a com quan pronunciem “eye” (exemple mat passa a mait). L’últim exemple seria amb el so “ai”, un exemple d’aquest és la paraula “die”, en aquest cas la pronunciem igual que s’escriu.

Fonètica de l’accent australià:

Tenint en compte que va ser una colònia britànica fins fa relativament poc és normal que sigui un accent no ròtic. El que significa, com ja hem comptat anteriorment que pràcticament no pronuncien la “R”.

A continuació alguns exemples:

Outback: desert
Pony: habitació de pinta
Thongs: xancletes
Barbie: barbacoa
Bloody: molt
Tucker: menjar
Mat: col·lega
Reckon: pensar
Footpath: vorera
Garbage bin: paperera

Amb això acabem l’article, no hem aprofundit en cada accent anglès (seria interminable) i tampoc els hem explicat tots, però si els més importants. Com qualsevol llengua hi ha multitud de variants i segur que en següents articles tornarem a parlar de les peculiaritats de l’accent anglès per tot el món.
Esperem que en el vostre següent viatge us hàgim estat d’utilitat.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies