Si la pregunta inicial fos feta a gran part de la població, segurament la resposta seria contundent i rotunda; No.
¿Quins problemes tenen els alumnes i els docents?
La professió de professor en general, i la de professor d’idiomes en particular, pateix un gran desprestigi al nostre territori, quelcom que va més enllà del defectes de fons existents (com per exemple, alumnes que després d’estudiar un idioma durant un mínim de 12 anys, són incapaços de mantenir una conversa i necessiten cursos d’Anglès o altres llengües a acadèmies d’idiomes especialitzades) és en gran part responsabilitat i culpa dels propis docents.
Malauradament, avui en dia existeixen encara molts professors còmodes amb una ensenyança de llengües que lluny d’involucrar els alumnes, ja siguin adolescents o adults que volen aprendre un idioma, en un ús el més real possible de llengües com l’Anglès, el Francès o l’Alemany, els releguen a la repetició extenuant.
No es tracta d’una situació d’extrems, d’afirmar amb rotunditat que cal deixar el llapis i aprendre únicament amb una pissarra digital o via Skype i Internet (els quals també tenen avantatges), moltes vegades és una qüestió d’actitud cap a l’alumne i del propi alumne.
¿Què es necessita per tal d’ensenyar i aprendre un idioma?
Sota el nostre punt de vista, el com ensenyar i aprendre un idioma de forma adequada ve donat per dos factors. D’una banda, més enllà de la titulació i instrucció necessària que es pressuposa i no sempre es té, es requereix la capacitat del professorat d’arrelar la importància de la dimensió comunicativa de la llengua, o dit d’una altra forma, el parlar un idioma, ja que encara persisteix en excés la memorització sense context i la negació de l’ús pràctic i realista de les llengües que es volen aprendre (L2), ja siguin l’Anglès, l’Italià, l’Alemany o qualsevol altre idioma.
D’altra banda, la capacitat com a docents de motivar als estudiants, entenent que cadascun d’ells pot tenir diferents necessitats, i saber-los connectar amb les noves nocions que s’expliquen, promovent un aprenentatge real, és fonamental.
La relació entre l’alumne i el professor
Tot i la gran evolució històrica de l’ensenyança de les llengües estrangeres i els patrons i pautes exposats per el MECR (Marc Europeu Comú de Referència o Common European Framework for languages), Que tal i com explicarem en un altre moment, és el responsable de l’organització per nivells (A.1, A.2, B.1, B.2, C.1, C.2), resulta extremadament preocupant la vigència del plantejament educatiu més tradicional, ja que com a professors, hem de tenir en compte que som en gran part responsables del què s’aprèn i com s’aprèn. Els alumnes per la seva banda, ja siguin adults o adolescents, han de trobar una motivació i satisfacció personal pel fet d’estudiar un idioma, la simple possibilitat de parlar i comunicar-se i les portes que això obre.
¿Què podem fer per tal de millorar?
Si bé és cert que a una acadèmia d’idiomes es pot gaudir d’una major llibertat comparant-ho amb una escola, hem de treballar per tal de rebutjar un sistema poc beneficiós pels alumnes, al qual l’ús d’activitats contextualitzades, el perquè de l’error, o les activitats de Speaking, no són rellevant.
Considerem que el parlar un idioma que es vol aprendre, més encara quan pot ser quelcom tan diferent a la nostra llengua materna com l’Alemany o l’Anglès, constitueix la base de la docència en llengües estrangeres.
La Interacció i la comunicació, en conseqüència, són una part fonamental a l’hora d’ensenyar un idioma, aprendre una nova llengua sense voler o deixar que es parli i sense dedicar-hi el temps necessari, és una tasca impossible.
0 Comentaris
Deixa un comentari