Parles Anglès Americà o Anglès Britànic?

Al precís instant quan algú diu “vull aprendre Anglès”, cada vegada resulta més complicat diferenciar quin dels diferents accents d’Anglès existents realment vol aprendre aquesta persona.

Quins accents hi ha a l’Anglès?

 Actualment, si contem l’ús d’un idioma només per la seva població nativa, l’Anglès és, encara que normalment es cregui el contrari, la tercera llengua més parlada al món per darrere el Xinés i el Castellà. No obstant, la importància i projecció a la majoria de països d’aquesta llengua estrangera, i la gran quantitat de població que l’empra com a llengua materna, fan de l’Anglès un idioma amb molts matisos tant en la pronunciació com en l’àmbit escrit.

Així doncs, si bé és cert que l’Anglès pot ser molt diferent si l’aprens a Escòcia, Irlanda, o et veus influenciat dins de Londres pel  Cockney accent (si voleu saber-ne més d’aquest accent, us aconsellem aquest vídeo fet per Learn English), avui us ajudarem a diferenciar l’Anglès Americà de l’Anglès Britànic, doncs moltes vegades els no natius acaben utilitzant una mescla dels dos. Quin Anglès vols aprendre?

 Hi ha diferències de vocabulari de la llengua anglosaxona?

Avui en dia existeix molt “trànsit” o intercanvi de paraules, així doncs la següent llista serà quelcom flexible. No obstant, hi ha paraules que són completament diferents si estem a Amèrica o a Anglaterra, i és convenient evitar la seva mescla quan parlem o escrivim per aconseguir una major coherència. Algunes d’aquestes paraules serien:

Petites diferències. He d’escriure Labor o Labour?

 Hi ha d’altres paraules que presenten petites diferències. L’Anglès Americà te “tendència” a eliminar lletres que no usem. Per exemple, trobarem paraules a les quals hem d’utilitzar una “u” a l’Anglès Britànic, però no a l’Anglès Americà, o a les que canviem l’ordre. Per exemple;

La pronunciació de l’anglès americà vs. l’anglès britànic

 Aquest punt és, potser, el més complicat donat que existeixen tants dialectes diferents dins Anglaterra i USA depenent de la zona on ens trobem, que resulta arriscat establir normes fixes. De qualsevol forma, intentarem donar-vos pistes per tal que decidiu quin Anglès voleu parlar, o quin accent us agradaria tenir, l’Americà o el Britànic.

Fins i tot vivint dins la Comunitat Europea, on l’Anglès que s’ensenya i apren és majoritàriament British, la influència de USA és tan gran que rara vegada escoltem a algú pronunciar les paraules “Tomato” o “Potato” usant la seva versió Britànica, que serien /tomato/ i /potato/, sinó que es reprodueixen les formes americanes /tomeito/ i /poteito/.

 Un altre exemple són les “r”. A l’Anglès Britànic una “r” a final de paraula, com és el cas de “car”, rara vegada serà pronunciada. Així doncs, la pronunciarem com /ka:/, allargant la “a”. En canvi, a Amèrica aquesta “r” és molt més fàcil d’identificar. Les “r” entre vocal i consonant, como és el cas de “cartoon”, costa escoltar-les a Anglaterra, fent que aquesta paraula es pronuncii com /ka:’tu:n/, mentre que a Amèrica és molt més audible.

Existeixen moltes més diferències entre ambdós tipus d’Anglès, i entre els d’un mateix país, en els que cada regió, ciutat o barri, aporta el seu propi dialecte o accent.

Us convidem a que els descobriu de la forma més divertida; Viatjant per tal d’aprendre Anglès o qualsevol altre idioma!